Consultes, Suggeriments

El factor humà: promotor i coordinador de l' Olivar Viu

Tot projecte té una persona o un grup de persones al capdavant. En el cas d'Olivar Viu Pratdip, el seu origen és un projecte purament personal i és rellevant conèixer aquest vessant humà.

De la Filosofia a la Sintropia

Gustavo Galván, promotor i coordinador del projecte. De formació, filòsof, doctorat sobre el pensament del filòsof francès Gilles Deleuze: Ontología, Pensamiento y Lenguaje, Un Logos problemático. No és anecdòtic. hi ha una connexió que va de la Filosofia a l'Agricultura Sintròpica. No es tracta tan sols de noves pràctiques agrícoles, sinó, més profundament, de cosmovisions sobre el que significa la vida, que aporten preguntes, un nou marc i una nova mirada sobre la relació entre l' ésser humà i el món, una visió i valors nous. 

Un jardí al bosc: natura i espai habitat

El camí que va de la Filosofia a la Sintropia comença amb la Jardineria. Fa 20 anys, construïm la nostra casa familiar, en un entorn de bosc. La Jardineria -la cura de l'espai exterior- es va convertir en una necessitat i un plaer. Treballar a l'aire lliure, observar i interactuar amb la natura, buscant generar cert ordre en el caos. Què és el caos? Per a l'ésser humà, no és altra cosa que l'abundància amb què la vida es manifesta en totes les seves expressions. La vida és expansiva, invasiva. Qualsevol jardí, fins i tot el més modest, requereix de molta feina perquè la natura no s'apropiï del que és seu, és a dir, de la totalitat de l'espai. És un tira i afluixa, una espècie de lluita entre l'ésser humà i la vida salvatge, per veure qui s'imposa.

En lloc de lluitar, es va decidir jugar. Jugar amb el que la vida regala tan abundantment i combinar-ho amb aportacions pròpies. La jardineria és aquest art dels espais naturals habitats en què s' entrecreua la força de la natura amb la creativitat humana. No es tracta d' imposar un ordre prestablert, sinó d' obrir buits en els quals es combini el cultivat i construït voluntàriament, amb l' expressió espontània de la natura. Fer habitable l' espai natural, traçar camins i marges, crear estructures amb fusta, pedra, plantes, adventícies, arbres. Una feina que mai s'acaba.

Iniciació a la Permacultura: l' Hort

Els inicis de l'hort

La jardineria, practicada d' aquesta manera, comporta una perspectiva afí a la permacultura i, amb ella, un certa metafísica, una ètica i una estètica de la dialèctica entre l' ésser humà i la natura. De la jardineria a la producció d'aliments hi ha només un pas.  Uns vídeos, uns llibres i la fascinació amb les possibilitats d'orientar la jardineria a la producció d'aliments. Inicis humils: habilitar un petit espai sense ús. Romturar a mà un trosset de terreny i començar a cultivar les primeres hortalisses.  El bàsic: un espai tancat i una zona de compostatge. Bancal profund, fems, compost, encoixinat. Objectiu: recuperar un sòl degradat i fer-lo fèrtil.

I la terra, que és generosa, va començar aviat a donar els seus primers fruits. I, amb ells va arribar la il·luminació, el descobriment del sentit profund del proverbi xinès "si vols ser feliç tota una vida, tingues un hort". Res com l'agricultura té el poder i la força de donar arrel i sentit a la vida: et connecta directament amb la terra. I com sol ocórrer amb tot el que realment apassiona, el projecte es va anar expandint, colonitzant-ho tot: l'hort va anar escapant gradualment del seu petit entorn original, fins a ocupar tot l'espai disponible. 

La expansió de l'hort

Y en cada estación del año, el huerto nos regalaba la belleza de sus plantas y su abundancia de alimentos: legumbres, coles, lechugas, brocolis, tomates, cebollas, ajos, calabazas, calabacines, pepinos, patatas, maíz... Regalos de la vida. 

L' abundància

De l' hort a l' Olivar Viu

Així, a poc a poc, any a any, va anar creixent la idea d'aconseguir un terreny on poder desenvolupar un projecte agrari a major escala que un hort familiar. Un projecte on poder implementar un enfocament permacultural: amb una caseta, amb aigua, a prop del mar. Un somni. I quan un sona, si sap estar despert, sovint es troba amb els seus propis somnis: un anunci d'una finca en venda al municipi de Pratdip. Una espècie d' hipnosi. Un mail, una trucada, una visita. 

I, amb la visita, l'enamorament, sense volta enrere. L' entorn, la finca, la casa de pedra, el molí, el bosc salvatge, les platges properes. Un lloc propi al món. Aquesta cosa que un escolta que el succeeix a d'altres, però que mai pensa que li pot ocórrer a un mateix. I així va començar l'aventura que, amb treball, il·lusió i temps, s'ha convertit en el projecte Olivar Viu Pratdip.