"Tinc un somni"
Marthin Luther King, Marxa sobre Washington, 28 d'agost de 1963
El SOMNI: UN OLIVAR VIU
Un camp de conreu és essencialment un bosc degradat. Tot terreny de conreu ha estat abans bosc. Un bosc que ha estat arrencat, desbrossat, trencat i posat al servei de l' ésser humà i del cultiu d' aliments. Un oliverar convencional modern és això: gairebé un desert poblat exclusivament d'oliveres. Fileres d'arbres creixent sota el sol. I entre arbre i arbre, res, només terra i pedres remogudes. Les conseqüències d' aquest model comencen a ser preocupants per a la supervivència de l' espècie: pèrdua de fertilitat natural del sòl, erosió, desertificació.
El somni del PROJECTE OLIVAR VIU PRATDIP és retornar la diversitat i l'abundància a un oliverar convencional, és a dir, portar-lo de tornada als seus orígens, al bosc. I omplir-lo de vida. Però no volem qualsevol bosc. El nostre objectiu és crear un bosc en el qual l'ésser humà s'insereix com una part més del medi, trobi el seu lloc i cultivi el seu propi aliment. Un bosc en què l'ésser humà tingui un sentit i un paper creatiu. Un bosc productiu, un bosc d'aliments. Un bosc que produeixi olives en abundància i, amb elles, l'or líquid mediterrani: l'oli d' oliva. Però que no només produeixi olives, sinó també figues, préssecs, prunes, raïms, ametlles, patates, blat de moro, tomàquets, carbasses, romaní, lavanda... Totes les plantes i fruits que donen un servei vital a l'ésser humà a la Mediterrània. I qui sap, potser amb el temps també gallines, que ens donin els seus ous. I potser també abelles, que ens ofereixin la seva mel. Hi ha espai per a tot això. En resum, un olivar reconvertit en un verger d'abundància per a tots els que es dediquen cuidar-lo
Aquest és el somni sobre el qual es sustenta el projecte OLIVAR VIU PRATDIP.
El BOSC HABITAT
Contra la nostra creença més habitual, els éssers humans no som aliens al bosc. Més aviat el contrari, com a primats superiors, el nostre origen biològic es troba al bosc. Com tots els altres primats, naixem al bosc i pel bosc. Ens desenvolupem movent-nos d'arbre en arbre, collint fruits, caçant quan era possible. En algun moment, els nostres ancestres van començar a adaptar-se a la vida a terra. Pas a pas, van anar evolucionant per poder caminar erguits i endinsar-se així en l'estepa circumdant. Ens vam fer intrèpids i comencem a poblar el món, travessant planes, rius, mars, deserts. Però el nostre origen continua sent el bosc. I el bosc ens atrau amb un poderós magnetisme, ens dona una pau i una plenitud que mai trobarem a les nostres ciutats. Som part del bosc. Aquí mai estem sols.
Un bosc sintròpic d'aliments no té sentit sense l'ésser humà. Per essència i definició és un bosc habitat, un bosc poblat per éssers humans que hi interactuen com una part més del sistema. Una part essencial, creadora i facilitadora. Amb la nostra intervenció, processos que duren cents d'anys es poden reduir a un parell de dècades. Podem ajudar el bosc degradat a reconvertir-se en verger, a recuperar la seva fertilitat perduda. I, a canvi, el bosc ens ofereix la seva abundància de tota mena: aliments i productes per a tots els seus habitants. I una cosa encara més important: el sentit de sentir-nos part d'alguna cosa més gran que nosaltres, una cosa viva en què exercim un paper creatiu responsable. Al bosc sintròpic ens convertim en Cuidadors del Bosc.
Crea tu propia página web con Webador